La dissenyadora Chryssa Varna investiga com el disseny cinètic i els robots industrials poden captar i interaccionar amb la complexitat del moviment propi de la dansa contemporània.
Tagdansa
El famós coreògraf Merce Cunningham va ser pioner en l’ús de tecnologies digitals. A Biped, obra de 1999, els moviments de les ballarines es reprodueixen en projeccions de formes humanes esquemàtiques.
Avui és el Dia Internacional de la Dansa. Portem tot el mes portant-vos interessants exemples de la interacció entre dansa i tecnologia. Però on té el seu origen?
En el llunyà 1979, la premiada obra Dance 1, coreografia de Lucinda Childs, reunia filmacions de l’artista conceptual Sol LeWitt i música de Philip Glass. La incorporació del vídeo que projectaba cossos virtuals sobre cossos reals, és el primer exemple que podem trobar d’incorporació de les noves tecnologies en les coreografies contemporànies.
Obra del col·lectiu artístic interdisciplinar Le Clair Obscu, és una performance que es troba a mig camí entre el teatre, la dansa i la incorporació de la tecnologia per ordinador a l’art, explorant el fenomen de la sinestesia, les funcions de l’esperit humà i la consciència humana.
Curt de l’animador Ryan Woodward on amb uns pocs i eficaços traços és capaç de mostrar el moviment, l’elegància i la conjunció dels moviments d’una parella de ballarins.
Recent projecte multiformat de la companyia catalana Kònic thtr. Una creació site specific per a dansa, música i imatge en moviment. El concepte de cos sonor, la relació interactiva entre el cos i la música, servirà per incidir sobre l’espai sonor, amb la dansa de Victoria Macarte, la performance de Rosa Sánchez i la música d’Alain Baumann.
Performance de dansa interactiva amb coreografia de Iris Heitzinger i visuals d’Oscar Sol que es va presentar a l’IPAM de 2013.
Avui s’inaugura el festival Sismògraf a Olot. El festival que detecta el moviment. Ja fa uns quants dies que us estem portant alguns exemples internacionals de la interacció entre dansa i tecnologia.
Però a casa nostra també podem trobar treballs on s’exploren les possibilitats de la tecnologia aplicada a la dansa. Aquest solo de dansa de la companyia catalana Erre que Erre data de 2009 i pren com a partida la investigació i interacció d’un cos en moviment sobre un espai virtual i interactiu: el Lifefloor.
El col·lectiu americà pluridisciplinar Quixotic Fusion, que barreja dansa, circ, arts aèries i videomapping, va crear pel TED una petita peça de dansa amb projeccions.
Kagemu és la unió de l’artista japonès Nobuyuki Hanabusa i el ballarí Katsumi Sakakura. Utilitzen projeccions digitals amb una barreja de street dance, arts marcials, teatre tradicional japonès i iconografia japonesa per crear un potent espectacle visual.
© 2024 Pantalles Creatives
Theme by Anders Norén — Up ↑