Recent projecte multiformat de la companyia catalana Kònic thtr. Una creació site specific per a dansa, música i imatge en moviment. El concepte de cos sonor, la relació interactiva entre el cos i la música, servirà per incidir sobre l’espai sonor, amb la dansa de Victoria Macarte, la performance de Rosa Sánchez i la música d’Alain Baumann.
Performance de dansa interactiva amb coreografia de Iris Heitzinger i visuals d’Oscar Sol que es va presentar a l’IPAM de 2013.
Avui s’inaugura el festival Sismògraf a Olot. El festival que detecta el moviment. Ja fa uns quants dies que us estem portant alguns exemples internacionals de la interacció entre dansa i tecnologia.
Però a casa nostra també podem trobar treballs on s’exploren les possibilitats de la tecnologia aplicada a la dansa. Aquest solo de dansa de la companyia catalana Erre que Erre data de 2009 i pren com a partida la investigació i interacció d’un cos en moviment sobre un espai virtual i interactiu: el Lifefloor.
El col·lectiu americà pluridisciplinar Quixotic Fusion, que barreja dansa, circ, arts aèries i videomapping, va crear pel TED una petita peça de dansa amb projeccions.
Els australians Stalker Theatre varen crear aquesta performance de dansa aèria immersiva que empra les últimes tecnologies per a projectar un ambient digital que respon als moviments dels ballarins.
MIDASpaces estan especialitzats en la creació d’espais virtuals interactius. Amb el ballarí Tom O’Donnell, varen crear una performance de dansa improvisada en cinc moviments, representant la relació sempre canviant entre l’home i la tecnologia.
Pepsi Max ens porta una parada d’autobusos on mitjançant la realitat augmentada on robots gegants o tigres t’ataquen… Tot per fer viure als passatgers situacions increïbles!
Una altra peça de Hiroaki Umeda on es perd en un camp infinit de partícules lluminoses que interactuen amb ell.
Hiroaki Umeda és un coreògraf i artista de vídeo de Tokio. Crea obres amb la seva companyia S20 on recrea entorns visuals fascinants, minimalistes i radicals, amb ritmes i textures sonores, efectes de vídeo minimalistes i remolins visuals.
El belga Thierry De Mey, compositor i director de cinema, va crear el 2004 aquesta petita performance amb el percussionista Jean Geoffroy per explorar les possibilitats de les tecnologies sensibles al moviment. El resultat va ser un punt de trobada entre la coreografia i la composició musical, una frontera entre el moviment i la creació del so a través del moviment només de les mans.
© 2024 Pantalles Creatives
Theme by Anders Norén — Up ↑