Aquest piano interactiu és un projecte de Digital Kitchen. El piano toca solet les cançons que li són demanades via twitter.
Tagtecnologia
El famós coreògraf Merce Cunningham va ser pioner en l’ús de tecnologies digitals. A Biped, obra de 1999, els moviments de les ballarines es reprodueixen en projeccions de formes humanes esquemàtiques.
Avui és el Dia Internacional de la Dansa. Portem tot el mes portant-vos interessants exemples de la interacció entre dansa i tecnologia. Però on té el seu origen?
En el llunyà 1979, la premiada obra Dance 1, coreografia de Lucinda Childs, reunia filmacions de l’artista conceptual Sol LeWitt i música de Philip Glass. La incorporació del vídeo que projectaba cossos virtuals sobre cossos reals, és el primer exemple que podem trobar d’incorporació de les noves tecnologies en les coreografies contemporànies.
Kagemu és la unió de l’artista japonès Nobuyuki Hanabusa i el ballarí Katsumi Sakakura. Utilitzen projeccions digitals amb una barreja de street dance, arts marcials, teatre tradicional japonès i iconografia japonesa per crear un potent espectacle visual.
Si t’agrada escriure en llibreta però vols tenir-ho tot guardat als ordinadors aquest invent és per a tu. Una llibreta que automàticament es connecta al núvol, guarda la info on tu vulguis, i la pots esborrar posant-la al microones. Ficció? No, està acaba d’obtenir finançament per micromecenatge. Jo en vull una!
Aquests dies el Sónar+D ens ha portat l’espectacle Braun Tube Jazz Band, de l’artista japonés Ei Wada, líder de Open Reel Ensemble, un show tecnològic que converteix televisions de tubs de raigs catòdics en un sorprenent instrument musical de percussió. Una manera de reutlitzar les velles teles i que em recorda la manera de fer dels nostres Cabo San Roque.
Tarik Abdel-Gawad ha gravat amb gran precisió i amb l’ajuda d’un sistema de càmeres controlades per robot aquest ballet de Tchaikovsky amb els ballarins del San Francisco Ballet Maria Kochetkova i Joan Boada.
Com sona Internet? Sí, és cert, té so… No us ho creieu? Aquest vídeo ens endinsa per primera vegada en els grans servidors del centre de dades de Telefonica i ens permet veure aquestes imatges que semblen de ciència ficció. Són ben reals, les nostres dades i activitats estan en el núvol, sí, però el núvol és en el fons un conjunt de centres d’alta seguretat com aquest repartits per tot el món. Minimalistes, ascètics, impersonals, envoltats d’un brunzit permanent…
La imprescindible exposició Big Bang Data del CCCB ens va portar aquesta obra de l’artista Timo Arnall. Una de les millors i més interessants exposicions que he visitat, amb una web plena de informacions i recursos.
L’equip de KMel Robotics ha creat un grup de drons instrumentistes capaços d’interpretar cançons ben conegudes a través de nous instruments. Començant amb Also sprach Zarathustra de Strauss, seguint amb Carol of the Bells i l’himne dels Estats Units per acabar (una mica desafinat, però).
Una orquestra ben especial, on els instruments són de fet làmpades de neó, llums estroboscopis i grans focus d’il·luminació. El seu funcionament crea un brunzit que és aprofitat pel duo d’artistes Quite Ensemble per crear una original orquestra de so i llum i així substituir els instruments musicals. Ja sabem que no és gaire harmònic ni plaent per les orelles, però ens permet visualitzar la música oculta en la llum.
© 2024 Pantalles Creatives
Theme by Anders Norén — Up ↑